martes, 26 de agosto de 2014

Coll de la Mola - El Verd






Interesantíssima ruta prop de Gósol, amb unes vistes espectaculars.

Comence la ruta al Coll de la Mola. Encara que es pot arribar ací pel GR, des de Gósol, en aquesta ocasió arrive amb cotxe. Cal anar en tot terreny o SUV, perqué la pista està prou malament.


Aparque a un costat de la pista que continua fins a Tuixen, i comence ací el track. En principi hi ha una forta pujada per una pista pitjor encara que l'anterior. Poc més amunt, la pendent és menor. Sempre anem pel mig del bosc de pins alts i rectes com a columnes que aguantaren el cel, avui totalment despejat, el que em farà gaudir d'unes vistes espléndides.



Arribe a una barrera, que prohibeix el pas a vehicles que no siguen forestals o ramaders.  



Ací ja trobe les primeres vaques pasturant lliurement. Continue per la pista, i travesse una espècie d'altiplanície, tapizada de verd i rodejada d'alts pinars. Una tanca per a vaques i un abeurador indiquen que estem en zona de vaques. M'en ix de la pista per anar a través del bosc. M'agrada xafar la xespa natural, a l'ombra dels alts pins. Vaig paral.lel a la pista, no hi ha senda, però no fa falta.



El bramar de vaques i el só dels cascavells, ja molt a prop, m'anúncien que estic arribant al gros del ramat. He de continuar recte i per a aixó he de travessar pel mig d'unes vint vaques. També hi ha un parell de cavalls i un potro que, sorprenentment, se m'apropa i vol que el acarície, seguint-me un ratet.



Ara estic en el més alt de la ruta, i damunt d'una gran extensió de gespa natural, una zona que supose que és la que dóna nom al lloc "el verd". Encara que les vaques em miren amb indiferència, em sente a gaudir del paisatge: el Pedraforca al davant, a baix el poble de Gósol, i envoltant-me, un paisatge d'alta muntanya.


Al cap d'uns minuts torne al punt de partida. Al principi hi ha pista i una senda que es perd en l'altiplanície. Després, continue camp a través, en direcció al punt d'eixida. Més avant, el terreny es plena de pins de nou i, amb forta pendent, vaig a eixir a altra pista que em porta a l'inici i fí d'aquesta bonica excursió.




Per a tornar a Gósol, m'aventure a baixar per la pista cap a Tuixén, en lloc de desfer el camí d'avans. No ho recomane. Se'm fa eterna, per lo malament que està. Finalment arribe a una zona de picnic on la pista millora algo, i un poc més avant, a la carretera. 




Gire a la dreta per anar cap a  Tuixent, i pel costat del poble, cap a Josa i Gósol, uns 18 kms de carretera bona asfaltada.




No hay comentarios:

Publicar un comentario