He anat moltes vegades per Ahín, i encara no havia fet cap ruta pels pics més alts que l'envolten. Dia molt ventós, i fred, encara que assolejat.
La eixida és del mateix poble.
Camine per la senda que porta al Castell, on està la piscina i comença el barranc de la Caritat:
Pase per l'arc tan característic, i tantes vegades fotografiat. És el molí de l'Arc.
Al poc i, tras desviar-me al lloc senyalat per uns indicadors, arribe al molí de dalt o de Guinza, en un paratge molt xulo.
Un poc més avant, la font de la Caritat, que dóna nom al barranc.
Continue per la pista, fins a arribar a aques desviament, a la dreta. Un camí que he vist en ocasions anteriors, però que mai havia xafat.
Arribe a una explanada on hi ha tres opcions:
1. continuar la pista cap amunt. Sembla que està poc transitada, és molt possible que acabe prompte
2. continuar una senda que puja a l'esquerra: ho faig uns metres, fins que m'adone que no és per ací per on volia anar.
3. continuar pel barranc, cap amunt, en un paratge molt frondós
Aquest és l'inici del barranc, on es pot apreciar la seva frondositat:
Continuem cap amunt, rodejats de roures, alguns de tamany considerable.
La senda per aquí és prou empinada, encara que val la pena
La mostra que he pujat molt és la vista que ja es pot gaudir ací.
Aquest pic que es troba davant crec és el Benialí:
Altra vista del paisatge:
Aquesta és la vista mirant a l'oest:
Continua la pujada, estem arribant a una considerable altura
Encara que el xorret és molt menut, em faig un bon trago a la font de La Ereta, aigua fresca i bona.
Es pot comprovar que no parem de pujar
Ací trobe una construcció de pedra enderrocada sembla que no fa molts anys
Continua l'ascensió i ja comença a clarejar el paisatge, ara hi ha arbusts quasi en la seva totalitat
Ací veig una senda a la dreta, sembla que ve de l'Espadà
Ja estic molt aprop del cim, i puc vore l'altra vessant de la Serra, per primera vegada avui:
La vista alcança molt lluny, aquesta cap al sud
Arribat al punt més alt de la ruta, les vistes són excepcionals. Hi ha molt de vent, però el cel està clar
Vista nord-est:
La senda continua cap a l'est, pel perfil del cim, donant l'oportunitat de caminar sense perdre de vista tot l'horitzó.
La senda està molt visible, hi ha una brigada forestal fent neteja de la zona.
Altra vista cap a la zona de Borriana. No pare de fer fotos, intentant quedar-me amb aquests moments
Ací mire cap al Sud. Com que està el cim totalment lliure d'arbres, es pot mirar cap a qualsevol costat:
Ara ja he arribat quasi a l'extrem més a l'est de la ruta
continue amb les excepcionals vistes:
Encara que a prop està el Bellota, ho deixe per a altra ocasió, i agafe la senda cap avall, una pendent prou important, encara que molt fàcil, la senda és cómoda i ampla.
Ací es veu el camí que he travessat, des de l'alt del cim. A l'esquerra de la imatge està el Bellota i les antenes. En primer pla s'aprecia el treball de neteja dels forestals, que en aquest punt han deixat invisible la senda.
Un poc més avant, tras travessar una zona desprovista d'arbres, em trobe el Coll de Barres, com diu el cartell. A la dreta la pista va a Eslida, crec, jo agafe la mateixa però a l'esquerra.
Es pot vore a la foto, al centre-dreta, uns colmeners fent la seva feina.
La pista ací és mol ampla i plana:
Encara que fa rato que no he parat de baixar, encara estic a una altura suficient per vore el Castell d'Aín varios metres per baix:
Més avant, una bassa d'aigua contra-incendis:
Com que la pista em porta massa cap arrere, agafe més avant un camí lateral a la dreta que, després d'un bon troç, em fa arribar als primers bancals d'oliveres
Ara ja estic a l'altura del Castell, que tinc davant
Aquest camí és molt interessant, encara que al poc veig que s'acaba en un bancal. Done unes voltes per trobar eixida i finalment, trobe una xicoteta senda que em porta a la pista que buscava, per la que havia vingut en la pujada.
Fàcilment arribe altra vegada al poble. Uns 14 kilòmetres molt bonics i intensos. Es podria fer en tres hores i poc, encara que, com he parat molt a fer fotos i esmorçar, ho he fet en quatre.
Si no hagués sigut pel fort vent i el despiste final, un dia perfecte.
