Ruta del Jinquer

Alcudia de Veo a Xinquer i tornar. Després pujada al castell d'Alcudia.


Comença la ruta pel GR36, a la font de Sant Pere:

arribem a un creuament, que serà on tornarem després, ara seguim a la dreta, com indiquen les marques del GR

Després d'una forta pujada, on cal anar en compter de anar per la senda correcta (deixem el GR a la dreta), arribem al punt més alt de la ruta:

Ací hi ha moments en que la vegetació és molt tupida, encara que la senda es veu clarament. No obstant, passem per una pinada gran, on la senda no es veu bé.

Trobem el que seria antigament un corral, ara en ruïnes. Em sembla curiós lo aïllat que està.

Em trobe baixant, un refugi insertat en la roca:

En la baixada següent, prompte podem vore al fons el castell del Xinquer:

Ací vaig perdre la senda, però com que es veia el poble abandonat, que és on ens dirigim, no hi ha problema en arribar. Jo ho faig a través d'uns bancals d'ametllers i oliveres.

L'edifici que destaca i que millor conservat sembla, és la xicoteta església. No es veu cap tipus de empedrat o similar als 'carrers' de Xinquer.

En l'altar de l'església i en les parets hi ha forats. Sembla que algú buscava algun 'tresor'. Fa bon dia de sol, i a la porta de l'església esmorze.

Vista del poble des de la 'sacristia':

El castell del poble, sembla prou gran, similar al de Sueras:

Interior del que queda d'una casa de dos plantes:

L'església des de l'altre costat:

El carrer principal del poble, amb unes construccions amb arcs que encara conserven la façana prou bé:

Ja deixe arrere el poble en ruïnes

i agafe la pista que va fins a Alcudia de Veo. A meitat camí la pista està amb formigó, i busque una alternativa. 

La trobe poc abans d'arribar a la carretera, en una curva pronunciada, a l'esquerra:

Encara que és hivern, hi ha plantes amb flor:

Aquesta pista, encara que ens fa retrocedir un poc, és molt agradable i ens du al creuament amb el GR que havie vist a l'anada:

ara ja, seguint el GR pel que ja havia passat, arribe altra vegada a la font de Sant Pere. Com que el camí de tornada ha estat molt lleuger, tire cap a dalt, a vore el castell de Alcúdia.

La pendent és molt gran, sobretot al començar la 'senda', que és de roca viva:

Sort que no hi ha molt de pujada, perquè és molt forta. Arribe al castell i em sembla prou més gran del que pensava. Queda poc en peu, però es veu que el recinte era gran:

Des d'ací, la vista d'Alcúdia és impressionant:

També podem vore part del camí per on hem tornat, des de dalt:

I amb açó, acaba aquesta bonica ruta.

Ayódar Villamalur, i tornar per la rambla

Ruta des d'Ayódar a Villamalur, amb un bon esmorçar en Villamalur, y tornant per la rambla. Com que havía plogut no feia molt vaig trobar basses, pedres molt esbaroses (de fet, em vaig pegar un hòstia) i dificultats per a passar. També se'm va fer llarga la tornada, un poc agobiant anar sempre per damunt dels bolos de la rambla.

Sols tinc fotos de la tornada, Villamalur - Ayódar:

Ací hi ha una bassa i una font, prompte començarà la rambla

En aquest punt comença la rambla. Encara que hi ha aigua, es pot passar bé pel costat. Ara bé, no hi ha cap senda, el camí va per damunt dels bolos.

En algun troç sí que podem desviar-mos i agafar un poc de senda, encara que sempre va a parar a la rambla.

Hi havia molta humitat, i encara es veien molts de bolets:

Un altra vista del "camí":

Al final, arribarem al mateix lloc on vam eixir, la font.

Ruta circular Espadilla

 

Ruta per Espadilla, circular, amb molt bones vistes de Toga i la vall del Millars. També trinxeres molt bé conservades, i una espectacular baixada final fins al poble.

Eixida des d'Espadilla, en la part més alta del poble.

Vistes de la part del castell

Hi ha un parell de cartells indicadors, molt bé:

Al arribar a la senyalització, vaig per la dreta:

Al fons es veu el poble de Toga:

Una cova:

Altres vistes de la pista inicial:

Ací agarre el camí de l'esquerra, encara que més tard investigaré el de la dreta, que em durà a la font del melic de nou.

Hi ha pocs arbres en aquesta zona, quasi tot és matorral:

El dia era clar, i les vistes molt xules:

Arribe a fer una paradeta a la font del Melic, que té un poc, però suficient, d'aigua fresca

Més paisatges de la zona:

Hi ha prou de senyals, per poder seguir els dos PR, encara que és un poc de lío perquè es junten en algun lloc.

Quan estic al que crec és la part més alta de la ruta, em trobe estes trinxeres, perfectament conservades, i que algú s'ha molestat en netejar de malea:

En aquest punt geodèsic es senyala la cova negra, encara que, per més voltes que pegue, no la trobe. Més tard la voré a lluny, i intentarè arribar (per aixó hi ha tantes voltes en la ruta), però es fa massa tard i em quede en les ganes. Cap a l'altra part de la muntanya es veu el poble d'Ayódar.

Després de baixar una estona, ara ja veig, allà llunt, la cova negra:

Després d'intentar apropar-me, decideix continuar de volta a Espadilla

Passe per unes construccions en ruïnes, i tapades per la vegetació

Em trobe altres senyals, prove per un camí a l'esquerra, i torne a eixir a la font del melic

Altres construccions, sembla que corrals, abandonades:

Un altra font, esta totalment seca:

Hi ha un bon troç de pista

Ja es veu Espadilla allà baix. Se m'acaba la bateria del mòbil i no puc fer fotos de l'última part de la ruta, on hi ha una baixada prou forta fins al poble, deixant dalt a la dreta el castell.