Perfil de l'etapa
enllaç a wikiloc
Després de la ruta habitual, des de Burriana, Mascarell, Nules i, creuant l'antiga carretera, comencem a pujar. Al fons a l'esquerra es veu les muntanyes que vull atacar avui, encara que no se si arribaré, dons no estic molt acostumat.
Continuem pel camí de pujada, amb taronjers als dos costats
Un altra vista de les primeres altures d'Espadà
Ací enfile cap a l'esquerra, directe al pic que tinc pensat pujar.
Abans de començar les rampes més dures, el camí es torna pista de terra, encara que molt ben cuidada, molt millor de que el que recordaba de l'anterior vegada.
La pujada es fa per l'ombria. Encara que ja són les 11, fa fred per ací. Vaig per mig de grans sureres.
Comence a tindre bones vistes, encara que falta molt, ja ho comprovaré després.
La pista en tot moment és compacta, i aixó facilita molt la pujada.
En aquest punt vaig parar la vegada anterior, és on es junta amb el GR36
Encara que hem pujat prou, no és res amb el que queda:
Altra vista de més amunt
una de les vàries revoltes de la pista, en cada una so sabia quin desnivell em trobaria
Sembla que l'altura ja és considerable:
Aquest és l'ultim tram de la pista. Hi ha una xicoteta baixada, però desseguida torna a empinar-se. De tal manera, que o vaig molt cascat ja, o em sembla el tram més difícil, al fons de la foto:
Ací hi ha un desviament a l'esquerra. No tinc forces per "explorar-ho"
Arribat al punt més alt, la pista que acabe de pujar, amb unes vistes molt xules, fins a la serra del Desert
Per davant, encara continua la pista, també en molt bon estat
Ara puc apreciar en tota la seva grandesa les vistes de l'altra banda, la part sud. Crec que es veu al fons el Cap de la Nao, amb tot el golf de València i, més a prop, La Vall.
Un poc més a la dreta de l'anterior vista, la Serra Espadà:
Altres vistes:
Allà baix hi ha una masia, on un grapat de gent s'està preparant un esmorçar de campionat. En fan enveja perquè no m'ha dut res de menjar. Així estic de cansat......
Per aquesta banda, crec que es pot arribar per pistes a Alfondeguilla:
Un poc abans de l'esmoçar comunitari, hi ha a la dreta una cadena, però per ahí continua el GR, en format senda. Vull anar per ací, a trobar una pista que baixa a Artana.
Al principi puc anar damunt la bici, la senda ho permet
Més abans, la cosa es complica. He d'anar prou de troç caminant
Al poc puc vore ja, al fons, el poble d'Artana:
Un caçador em diu que he de deixar el GR, i baixar per ací fins la pista forestal.
Atre company em fa la foto de rigor, però em diu que no sap com ha eixit, dons no es veu bé. I porta una escopeta al muscle!!!! He de allunyar-me ;)
La senda baixa amb prou de desnivell,
sols uns pocs metres puc pujar a la bici, la resta a peu. Però com que és costa a baix, no es fa pessat.
no molt més lluny, acaba la senda i ja connecta amb la pista, que em durà a Artana.
Aquesta pista també està prou ben conservada, es baixa rapidet, molt divertida
De tota manera, he d'anar en comte, dons hi ha un parell de vehiculs que pujen.
Així, després d'aquesta divertida baixada, agafe la carretera cap a l'autovia, que ja he fet prou la cabra per avui. Una vegada en la rotonda, agafe camins rurals -hi ha molts grups de collidors de taronjes- fins a Mascarell, i pel mateix camí que havia vingut, arribe a Burriana molt justet de forces.
