Link a wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3566581
Avui faig una eixida amb dos "professionals" de la bici, i amb una bici "de veritat" prestada per Joan. També el recorregut serà el més exigent que recorde haver fet.
Eixida des de Castelló, agafant el carril bici cap a Benicassim, fins a la rotonda de la estació de Las Palmas. Allí comencem la pujada i, al final de la primera recta cap amunt, ens desviem a la dreta per pista no asfaltada.
Per provar-ho tot, més avant ens desviem una mica, agafant un tram de senda molt tècnica, amb molta roca i pedres. Encara que el desnivell és molt poc, és el tram on més se me disparen les ppm. A l'eixida està esperant-nos Joan, que s'havia parat a agafar unes herbes.
Aquesta és la eixida de la sendeta en qüestió:
Seguim la pista a l'esquerra, per a tornar a eixir a la carretera asfaltada de pujada al desert.
Continuem pujant, i al poc ens passen amb tota tranquilitat uns senyors d'avançada edat, com si no res.
A l'arribar al contenidors de fem, a l'esquerra de la carretera de pujada, la deixem, per agafar la pujadeta als xalets. Una pujada asfaltada, però "molt divertida", segons Google, de fins el 18%.
Parem al final del camí asfaltat, i ens fem unes barretes energètiques. Ací veiem baixar a tota canya un grup, pel camí de terra (al principi uns metres amb formigó) que anem a agafar, que es veu a la meva dreta:
Aquest sembla menys empinat, encara que no parem de pujar i, com és de terra, pot costar un poc més. Ens creuem en varios ciclistes baixant prou fortet, no sé per qué, em recorda les pistes d'esquí.
Ací estem Manolo i jo acabant de pujar aquesta pista, fins un encreuament:
A l'encreuament, podem continuar a l'esquerra, cap a La Pobla ó agafant un desviament un poc més avant, a la dreta, on fariem cap al Bartolo. Però se'ns fa tard, i el "guia" decideix que baixem cap a la dreta. Sensata decissió.
A la dreta hi ha una forta baixada, amb grava grossa, que ens porta al Bruno. Veig als meus companys fins la primera curva, no els torne a vore fins baix (és que jo vaig mirant el paisatge ;)).
Ací tornem a agafar la carretera del desert, cap a dalt. A l'arribada al Monestir, agafem les bicis al coll i baixem fins un troç de senda que va a parar a l'inici de la pista més llarga i complicada que baixarem avui. Ací estem baix ja de la carretera, a punt d'agafar la pista:
Aquesta té molta pedra solta, de vegades, pedres de gran tamany. Amb algun esglai puc seguir els meus companys a certa distància, sobretot perquè paren de tant en tant. La baixada és llarga, el desnivell gran, i jo novato en aquestes baixades, així que vaig amb cura amb la meva carroceria.
Després d'un bon rato, arribem a baix, altra vegada a la carretera del desert, ara la que ve de Benicassim. Al poc ens desviem a la dreta, i per les travesses, anem a buscar el carril bici.
Arribant al camí de la ratlla de Benicassim, ens desviem per camins de horts, fins a Lledó, i després al punt de partida.
Una gran eixida, he deprés molt sobre tot com baixar amb velocitat, però amb seguretat, i ens ho hem passat molt bé, jo crec. El dia també ha acompanyat. Núvol, però sense plutja, i una temperatura molt agradable.
Gràcies als meus companys de ruta.
