Avui vaig d'aventura, dons no sé bé si es pot fer. La intenció és anar per dins de la Rambla de la Viuda fins l'autovia de Betxí i tornar per ahí a Burriana. El vore una ruta en wikiloc de "El Deva", que fa tota la Rambla fins Mª Cristina, m'anima a intentar-ho.
Sortida de Burriana cap a Almassora pel carril bici. Al arribar a la depuradora, gire a l'esquerra per baix del pont del Millars, i trobe un troç de pista. Al acabar-se aquesta pista, puc anar bordejant Almassora, sense entrar mai al poble, per una estreta senda al costat d'una sèquia.
Al principi hi ha camí
En aquest punt, cal anar recte, per l'esmentada senda.
Arribe a una zona de recreo, amb tauletes i cartells indicatius.
Aquest explica que ens trobem davan d'antigues construccions lligades al rec del Millars, que encara s'utilitzen avui en dia.
Aquesta és una d'elles, amb una placa de pedra, que explica el seu origen.
Altres vistes del mateix lloc
També hi ha una torreta d'observació, des de la que es veu el "repartidor" que hi ha al llit del Riu, on hi ha aigua sempre, inclús hi ha peixcadors.
Deixe aquest paratge, per buscar l'inici de la Ramba
Després de passar per baix del pont del ferrocarril (Quin susto em pegue, justament passa un tren, amb un soroll bestial), i del pont de la N340, vaig a eixir al camí asfaltat que creua per dins del llit de la Rambla, i on s'inicia (o acaba) aquesta
Ara ja m'en ix del camí, i m'endinse en el llit d'aquesta Rambla. Al principi, sembla que hi ha camí transitable,
Però desseguida em dóne compte que el camí serà difícil, amb uns bolos de tamany considerable. Impossible pedalejar ací
A la dreta sembla que hi ha un cami, i allí que em dirigeix, després d'haver caminat uns 1000 metres per damunt de les pedres.
Però tinc que pujar amb la bici al coll i, molt pronte, el camí s'acaba de sobte (en realitat segueix, però cap a dalt, a la carretera).
Per tornar al llit de la Rambla, he de tornar a agafar la bici al coll, i baixar per entre uns matolls. Finalment, trobe un camí
Al poc veig un pont, que pensava era de l'A7, però que és de l'AP7, com comprovaré després.
Sols passar el pont per baix, a l'esquerra hi ha una pujada, que porta a un camí paral.lel a l'autopista
Al poc em trobe amb el pas del Millars. No puc tirar endavant. Hi ha dos opcions
A l'esquerra, passant per baix de l'autopista, o a la dreta, que és per on vaig, a buscar l'autovia A7
. Hi ha vistes molt xules al costat d'aquest pont:
Pel camí que he agafat a la dreta, vaig a parar a l'autovia. Ací agafe el carril bici, en direcció a Betxí.
A l'altura de la Muntanyeta de St Antoni, me'n ix del carril bici i em dirigeix a fer la curta però forta pujada.
La pujada a l'ermita i el camí de retorn no té més secrets. No he fet exactament el que volia, però per a mí ha estat el rècord de distància des de fa molts anys que em vaig deixar la bici. En total faig 55 kms, i 4 hores de pedalejar i caminar. Ja està bé per avui.
