BTT Burriana Vilavella eses camí Aigües Vives

Perfil:

Enllaç a wikiloc

En aquesta ocasió vaig a provar de pujar per la Vilavella, les esses, encara que no tinc clar si podré.

De Burriana a Vilavella pels camins habituals, al costat de Mascarell, travesse l'antiga N340, recte cap a Vilavella.

Una vegada en aquest poble, agafe el carrer Betxí, que ens duu en lleugera pendent, deixant el poble a l'esquerra i darrere. Continua el camí, fins el punt on agafe l'inici de la pujada més forta del dia:

Prompte, tras una contínua pujada per asfalt, comença la pista de terra, que és tota en forta pendent, llevat d'un parell de trams més còmodes

Les vistes cada vegada són més espectaculars, estem pujant prou ràpidament.

intente fer una foto on s'aprecie el desnivell que he pujat, però no es veu molt bé

arriba un moment en que la pista de terra s'acaba. Em sona el lloc per la Cursa a peu de Vilavella, que he fet varies vegades. Hi ha prou de gent passejant per aquestos paratges, disfrutant del lloc i del sol. Em fan  una foto al "rey de la montaña", que ja m'ha costat arribar ací!!!

Encara que porte al GPS una ruta que continua per la senda del GR, que está ací mateix, aconsellat per un company de BTT, que porta un bon caxarro, decideix baixar per on he pujat. Per cert que, baixant, no em crec que haja pujat aquestes costeres. Les baixe en molta cura, que vull arribar sencer.

Al arribar a la carretera on he agafat el desvio, continue cap a l'esquerra, a vore si puc enllaçar amb el camí d'Aigües Vives. Torne a trobar alguna pujada curta però forteta. 

Hi ha un moment, a dalt d'una d'aquestes pujades fortes, on s'acaba el camí, però veig que continua en forma de senda. 

Després de consultar el GPS, decideix provar fortuna i, encara que alguna vegada he de possar peu a terra, consegueix el meu objectiu, tornar a la carretera asfaltada. Primer trobe una pista prou roin:

a l'esquerra hi ha unes colmenes, vaig per la dreta 

Ara sí que he eixit on volia:

A partir d'ací ja és terreny conegut, i no faig més que continuar el camí asfaltat. A l'esquerra queda la serra que fa un ratet he pujat:

Arribe pel camí Aigues Vives a la rotonda de la carretera d'Artana, i des d'ací, per camins rurals, fins a Mascarell. Allí continue pel carril bici fins a casa. Cansat però content per la ruta tan xula.