Aquesta volta és pareguda a altres que havia fet, però ara la faig en sentit contrari, i trobe que és més fàcil.
Vaig des del port de Burriana pel camí la vieta, a saltar l'autopista pel costat de l'àrea de servei. D'ací, pel costat de Mascarell, creue l'antiga N340, per un lloc que apenes té trànsit mai, i em dirigeix pel costat de St. Antoni fins al començament del camí Solats.
Vaig des del port de Burriana pel camí la vieta, a saltar l'autopista pel costat de l'àrea de servei. D'ací, pel costat de Mascarell, creue l'antiga N340, per un lloc que apenes té trànsit mai, i em dirigeix pel costat de St. Antoni fins al començament del camí Solats.
Hi ha un moment en què vull anar per un barranc, però el camí no té eixida, i he de tornar enrrere:
Sols passar la autovia, hi ha una forta pujada, encara que curta. Després vas pujant però poc a poc, no es fa gens pessat.
El camí Solats ve a eixir a la carretera d'Artana. Vaig uns centenars
de metres cap a Artana, i agafe per l'altre costat el camí Aigües Vives
(s'ha de travessar la carretera amb molta cura).
Aquest camí l'havia fet en sentit contrari i m'havia paregut prou més empinat. No ho sembla ara. Hi ha unes grans vistes:
Aquest camí l'havia fet en sentit contrari i m'havia paregut prou més empinat. No ho sembla ara. Hi ha unes grans vistes:
Arribe fàcil al punt més alt, on hi ha el que crec és un pou o dipòsit d'aigua:
A partir d'ací, tot és baixar, al principi amb molt de desnivell.
Continue el camí Aigües Vives fins a l'A7, i després altra vegada cap a Burriana. Aquesta és la vista des del pont de l'autovia, amb la muntanyeta de St Antoni en primer terme:
Un matí distret i no massa cansat. Cal tindre en compte que soc un tot un novato.
No hay comentarios:
Publicar un comentario