Anem a fer la part de la Via Verde Ojos Negros (endavant VV) que va per la Comunitat Valenciana, de dalt cap a baix, eixint de Barraques i arribant a Sagunt, encara que la Via acaba en Torres Torres (la qual cosa és una llàstima, per poc podria fer-se tot fins Sagunt).
El punt d'encontre és l'estació de tren de Sagunt. Hem fer la reserva per a dos bicicletes en el trajecte Sagunt - Barraques.
El tren està preparat per a dur tres bicis penjades, hi ha fins i tot un candat amb moneda. L'accés al vagó és també a nivell de terra. Molt còmode.
Després d'un curt viatge, que se'ns passa desseguida, arribem a la solitària estació de Barraques, on esmorcem el bocata que hem dut.
Com que havia estat abans per tal de vore-la, i em va semblar un bon lloc per iniciar el camí, ens dirigim primer a l'Estació abandonada del Palancar, que van convertir en un alberg i zona de pic-nic, un lloc molt agradable i molt ben cuidat. No és necessari fer aquest tram, donat que darrere el montícul que es veu a la foto de dalt és per on passa la VV.
Tras sobrepassar Barraques, hi ha un poc de pujada, pel costat dels molins eòlics.
Després baixem prou, de vegades per un estret pas entre la muntanya, senyal inequívoca que passava per ací un tren antigament. Arribem a la següent estació abandonada, la de Toràs, encara que estem prou apartats d'aquest poble:
Continuem sempre per camí asfaltat amb grava, però molt fàcil de ciclar. La gran majoria del camí és costa a baix, passem varios viaductes i túnels.
El primer dels túnels:
Estació abandonada de Viver, amb un cartell que rememora les batalles de la Guerra Civil. Menjem uns granets de raïm i continuem.
Segon dels túnels, i altra part del camí. Altre viaducte, amb una considerable altura i vistes molt bones.
Estació abandonada de Caudiel.
Abans de passar el tercer túnel, la vegetació forma un de natural:
La VV travesa el poble de Caudiel. Hi ha una font al costat on podem beure.
En Jérica, les senyals de la VV ens porten per dins del poble, pels carrers. Aprofitem per apropar-nos a un restaurant i dinem.
A l'eixida del poble, aquesta caseta indica per on hem de continuar, tras anar un tram per carretera.
Deixem arrere Jérica:
Aquesta estació sembla que era la de Jérica:
Un altre túnel, i després magnífiques vistes del pantà del Regajo:
Altre túnel:
Ací hi ha una cantera abandonada i una estació en el mateix estat, la de Navajas, amb un àrea recreativa.
Dir ací que al llarg de la VV hi ha moltes taules per a descansar, a banda de les zones recreatives.
Vistes de Navajas i el seu entorn:
Un altra edificació de l'antiga VV i zona recreativa a Altura:
L'antiga estació de Sogorb:
A partir d'ací canvia prou el paissatge, comencem a vore taronjers, i prompte arribarem al final de la VV senyalitzada
Aquest és el punt, a Torres Torres, on veiem el lletrero "Final de la Vía Verde"
A partir d'ací ja podem fer el recorregut en vàries opcions. Nosaltres vam optar per la més llarga, que no ens va agradar, per arribar de nou a l'estació de Sagunt.
És més llògic, després de tants kms, anar directament cap a Sagunt.
La ruta en sí és prou fàcil. Encara que són molts kms, la gran majoria són de baixada i se fan molt bé. El camí està quasi tot asfaltat, sols hi ha pista de terra al voltant de Sogorb més o menys.
Ha estat una experiència molt recomanable. Hem fet la ruta amb tota la tranquil.litat possible, gaudint dels paissatges i l'història que hem recorregut. Hem eixit sobre les 11 del matí de Barraques i arribem a Sagunt un poc abans de les 19h. Sí, es pot fer en menys temps, però val la pena gaudir d'aquesta ruta.
